El rendiment és la quantitat d'un recurs necessària per executar una unitat d'obra. És el concepte que uneix el pressupost amb la realitat: si el rendiment previst no es compleix, el cost de la partida i el termini de l'obra es desvien.
En aquest article expliquem què és el rendiment, com es calcula per a cada tipus de recurs, com mesurar-lo a l'obra i com interpretar-ne les desviacions.
Què és el rendiment
A l'anàlisi de preus unitaris, cada partida es descompon en recursos. El rendiment és el coeficient que indica quant de cada recurs es necessita per unitat:
- Mà d'obra: hores per unitat (h/m², h/m³, h/u).
- Maquinària: hores de màquina per unitat.
- Materials: quantitat de material per unitat, incloent-hi les pèrdues (per exemple, 1,05 m³ de formigó per m³ col·locat).
Exemple: en una paret de maó de mig peu, un rendiment de 0,45 h/m² d'oficial i 0,225 h/m² de manobre significa que la colla necessita 0,675 hores de treball per cada metre quadrat.
Rendiment i productivitat
Sovint es confonen, però són inversos:
- Rendiment = hores / unitat (com més baix, millor).
- Productivitat = unitats / hora (com més alta, millor).
0,675 h/m² equival a una productivitat d'1,48 m²/h. Aprofundim en la productivitat a com mesurar la productivitat a l'obra.
Com calcular el rendiment real a l'obra
Rendiment real = hores reals imputades a la partida / quantitat executada
Per calcular-lo necessites dues dades fiables:
- Hores per partida, procedents dels parts de treball.
- Quantitat executada, procedent dels amidaments d'avanç.
Exemple
S'han executat 450 m² de paret de maó i els parts registren 333 hores d'oficial i manobre en aquesta partida.
- Rendiment real = 333 / 450 = 0,74 h/m²
- Rendiment previst = 0,675 h/m²
- Desviació = 0,74 / 0,675 − 1 = +9,6 %
S'han consumit 29,25 hores més del previst (333 − 450 × 0,675 = 29,25). Amb un cost mitjà suposat de 20 €/h, són 585 € de sobrecost en aquesta partida, i la tendència es repetirà en la resta de la paret si no es corregeix.
Analitzar les desviacions per partida
Comparar el rendiment real i el previst partida a partida permet veure on es guanya i on es perd. A l'exemple il·lustrat a la imatge de l'article:
- Paret de maó (+9,6 %), enrajolat (+12,7 %) i paviment (+13,3 %) consumeixen més hores de les previstes.
- Encofrat de murs (−10 %) i arrebossat (−5 %) rendeixen millor del previst.
Les desviacions positives en hores solen deure's a:
- Rendiments de pressupost presos de bancs de preus sense ajustar.
- Mala organització del tall: esperes de material, interferències amb altres oficis.
- Colles incompletes o descompensades (massa oficials o manobres).
- Repassos i treballs refets per manca de qualitat.
- Condicions no previstes: alçades, accessos, climatologia.
Factors que influeixen en el rendiment
- Repetitivitat: les plantes tipus milloren amb la corba d'aprenentatge.
- Mida del tall: els talls petits i discontinus rendeixen menys.
- Mitjans auxiliars: bastides, elevació de materials, grua disponible.
- Planificació a curt termini: fronts de treball preparats i materials al seu lloc.
- Experiència i formació de la colla.
- Condicions climàtiques i de seguretat.
Rendiment de maquinària
Es calcula igual: hores de màquina / quantitat produïda. En maquinària és clau separar hores productives d'hores aturades a l'obra: una màquina llogada i aturada continua costant. Vegeu com calcular-ne el cost horari a materials, mà d'obra i maquinària.
Rendiment de materials (consums)
Per als materials es compara el consum real amb el previst. Si s'han comprat i consumit 380 m³ de formigó per a 350 m³ executats, el consum real és 1,086 m³/m³ (380 / 350) davant d'1,05 previst. Ho expliquem a anàlisi de desviacions per preu i consum.
Com millorar els rendiments
- Mesura: sense parts per partida no hi ha rendiment real.
- Revisa setmanalment les partides de més import.
- Retroalimenta el pressupost: actualitza el teu banc de preus amb els rendiments reals d'obres acabades.
- Prepara els talls: material, mitjans i fronts a punt abans que arribi la colla.
- Planifica amb les subcontractes i mesura'n el compliment setmanal (PPC, percentatge de pla complert).
Preguntes freqüents
D'on trec els rendiments per pressupostar?
De bancs de preus com a punt de partida i, sobretot, de les teves pròpies obres. Els rendiments històrics de la teva empresa són l'actiu més valuós per pressupostar amb precisió.
Un pitjor rendiment és sempre un problema de la colla?
No. Moltes vegades es deu a l'organització: esperes, manca de material o interferències.
Conclusió
El rendiment és el pont entre el que es pressuposta i el que passa a l'obra. Mesurar-lo partida a partida, comparar-lo amb el previst i portar aquesta experiència als pressupostos futurs és una de les formes més eficaces de millorar el marge.
👉 A BIM 2.0 per a Odoo les assistències i els parts de treball s'imputen a cada obra i partida, per comparar hores reals i previstes. Sol·licita una demo.